No és que l’independentisme hagi arrelat en el cor de bona part dels catalans, és que no tenen res més al cap, que és molt diferent. És el motiu de la seva existència perquè van ser educats per a això a l’escola, en la premsa, en les acampades de germanor, en els llibres de poesia i novel·la, per la televisió, per Internet, a través del folklore, la música, els acudits, mitjançant les agrupacions culturals subvencionades i ajudes al català, la seva vida diària no ha tingut una altra raó de ser que l’anhel d’independitzar-se algun dia perquè se’ls ha dit que és l’única manera d’afrontar el seu futur.
El procés no té pla B ni segona opinió possible. Per a ells, ser demòcrata és fer el que ells fan, sigui una cadeneta gegant o apedregar un camió, mentre que sortir-se del guió és el feixisme, un enemic que no respon a la realitat perquè aquests catalans no viuen amenaçats pel feixisme sinó que ja en són víctimes, viuen sotmesos a un feixisme que els ha imposat el pensament únic i els força a rebutjar un enemic induït que és la resta de la societat, per a ells el feixisme són els altres, convertits en dolents de guinyol. Només així s’explica que s’hagin embardissat en una guerra absurda que no enfronta catalans contra espanyols sinó que es lliura entre els teleespectadors de TV3 i els de les altres cadenes del món sencer. Aquesta submissió als dictats tevetresins és comprensible perquè només a TV3 són els bons de la pel·lícula; mentre que des de les altres cadenes els miren bocabadats, sense poder entendre l’èpica del seu estrany comportament.

L’endemà de les eleccions al Parlament espanyol, Tsunami Democràtic tenia previst un grandiós desplegament encaminat a tallar les comunicacions viàries entre Espanya i França durant tres dies. La idea era ambiciosa, van muntar un escenari que convertiria la performance en una mena de festival de Woodstock al mig de l’autopista per tal que l’alta concentració popular fes impossible la seva dissolució. Van anunciar l’actuació de Lluís Llach i l’espai quedava a la disposició dels músics que hi volguessin actuar. Dilluns 11N a les 9 del matí van bloquejar l’AP-7 entre La Jonquera i la localitat francesa de Le Perthus que, per entendre’ns, l’haurem de dir el Pertús perquè la consideren part de la Catalunya nord. Va actuar Llach, el talismà de la troba rondinaire i altres voluntarioses bandes però com que la concurrència va estar molt per sota de les expectatives, el grup que va tenir més èxit va ser Police.

A les 8 del matí de dimarts, agents de la Police Nationale i de la Gendarmerie van procedir al desallotjament d’una forma prou expeditiva per a buidar la parcel·la francesa de manifestants. El Tsunami, devaluat en piscina d’ones, es va reagrupar uns quilòmetres més enllà mantenint el bloqueig en l’encreuament de l’AP7 i la N-II, fins que van ser desallotjats per la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra.
El tall de comunicació amb França havia de durar 3 dies però no va passar de dia i mig. El dubtós honor d’haver rebut de quatre policies diferents no els va produir massa satisfacció pel que es veu en el post d’un CDR:

Diu així: Ja ens han desallotjat. Torno del Pertús (sic) amb un enconstipat de Cal Déu, trist i decebut. La súper convocatòria ha aplegat poc menys de 700 persones. Tot un èxit si ho comparem amb un partit del Martorell (un equip de futbol regional)

Els tontos que hem aparcat dins l’autopista pagarem el pato de tots: Guàrdia Civil i Mossos ens han identificat 3 cops i han registrat els vehickes fins al fons. A la propera convocatòria que hi vagi sa mare. Jo ho deixo aquí. No val la pena lluitar i aguantar hòsties de tots els cossos policials per acabar sent 4 matats. Profund respecte a tots els que hi érem.

Realment tenim el que ens mereixem com a poble. Ja em podeu fregir a vots negatius. Bona nit!

És un missatge que inspira una gran tendresa perquè demostra que sota el passamuntanyes Adidas, malgrat la seva bàrbara actitud, hi ha un ésser humà amb sentiments i una sinceritat que ens permet posar-nos en la seva pell. Algú es canviaria per un CDR? Jo no, quan es fa de nit em recullo a casa i sopo veient les notícies des del sofà. Això de tallar carreteres amb aquest clima hivernal és una putada, sobretot per a ells. Els conductors bloquejats estan calentets, asseguts, escoltant música i tenen una bona excusa si arriben tard. Els que ho passen pitjor amb aquest biruji són ells, gent que no està acostumada a patir incomoditats, abrigats com a esquimals, amb els mocs penjant mentre que els seus correligionaris estan repantigats en el sofà, amb quina moral et congeles sabent que els polítics que els animen a mobilitzar-se investiran Pedro Sánchez com a President d’un Govern progressista. Ja no és que Espanya no sigui un país feixista com pretenen fingir en la seva campanya #spainisafasciststate… és que serem els més progres d’Europa! Quan el món vegi al geperut de Galapagar malparlant contra el feixisme, tot saludant puny enlaire des de la tribuna d’oradors del Congrés, no entendran res de res.

Ens volen alliberar de les cadenes, ells, els que tallen carreteres i vies ferroviàries amb total menyspreu de la llibertat aliena, els que tenen acaparada TV3, els que es passen per l’arc del triomf els nostres drets constitucionals i s’hi pixen en les garanties estatutàries, els d’idees fixes… ells ens alliberaran de les cadenes?
Diuen: Oh, és que estem oprimits! I ho diuen des de centenars d’institucions polítiques, des de la televisió pública, des de les xarxes socials i des dels carrers, manifestant-se cada dia del món amb absoluta llibertat d’expressió, reunió, manifestació, protesta i pressió, mentre que els Mossos d’Esquadra els protegeixen dels «neo neonazis», una nova xacra social que no és altra cosa que la mala llet dels conductors que han pagat peatge perquè necessitaven arribar d’hora a la feina, l’escola o el metge, després de florir-se veient com Llach ha tingut els trons de trobar Ítaca al bell mig de l’autopista entre La Jonquera i Le Perthus. Els perjudicats no els poden calentar a causa del cordó policial sinó que és la mateixa policia catalana qui els acaba estomacant -vet aquí el súmmum del supremacisme- per demostrar que són ells que tenen el monopoli de la força.
I se senten oprimits!… disposant d’una majoria parlamentària que governa la Generalitat de Catalunya, amb diputats a Madrid que participen en el Govern de l’Estat -sempre passiu, tou i descentralitzat- amb un President socialista que el van recolzar ells en la moció de censura i serà investit amb el suport de múltiples regions. Cap opressió, si segueixen amb la matraca, és únicament perquè no tenen una altra cosa al cap.